Ressenya >> La trilogia de Nova York, de Paul Auster

Text de la contra:

(Traducció de l’edició en castellà)

La primera de les històries de La trilogia de Nova York, Ciutat de vidre, comença amb un escriptor de novel·la policíaca que, per atzar, es converteix en protagonista d’una investigació real y acaba actuant com un detectiu pels carrers de la ciutat dels gratacels mentre es qüestiona qui és ell en realitat. A Fantasmes, es conforma una laberint de recerques que Blau, el detectiu, haurà de resoldre. A L’habitació tancada, el protagonista rep l’encàrrec de buscar a un amic de la infància desaparegut que ha deixat una maleta plena de manuscrits inèdits que desitjava que fossin publicats, per raons una mica confuses. Tres cares d’una mateixa història amb la que Paul Auster reinventa el gènere policíac.

En les obres de Paul Auster, els esdeveniments es precipiten darrere de successos d’una naturalesa, aparentment, insignificant: allò que és petit marca la diferència i l’atzar condiciona les decisions. La investigació d’allò que és aliè es transforma en la recerca d’un mateix, amb l’afany de trobar una identitat pròpia i distintiva

Opinió personal:

De vegades, llegir la contraportada dels llibres és de gran ajuda. Una porta oberta a entrar en el món del llibre que tenim entre les mans. Però he de reconèixer que, en aquest cas, el text anterior va contribuir a fer-me una idea equivocada sobre el llibre.

Les tres històries són independents, no es continuen, tot i que si que comparteixen molts elements, que van apareixent de forma significativa en cadascuna d’elles. Tot i així, no s’han de buscar respostes als enigmes que planteja una o altre en les altres dues. Crec que és important aclarir això, perquè a mi m’ha quedat una certa sensació de frustració. Espera trobar, al final del llibre, la solució a tots els dubtes que havien anat quedant al tinter, i no és així.

Dit això, he de confessar que el llibre m’ha deixat una sensació agredolça. Tinc la sensació de no haver acabat d’entendre el missatge, i de no haver acabat de lligar tots els caps. I una de les coses que em fa més ràbia és acabar un llibre sense haver-lo entès.

Tot i així, la major part del temps les tres històries m’han tingut molt enganxada. En tot moment estàs perdut, i no saps cap on tirarà la història. Un fet que, encara que no ho sembli, per a mi és positiu, perquè manté una tensió constant.

Un aspecte que també m’ha fet molta gràcia és el joc d’Auster de fer-se passar per un personatge de la novel·la. Tinc certa debilitat per aquests trucs, ja que creen certa complicitat amb el lector.

Però sempre hi ha d’haver un però. Mentre llegia, de vegades em sentia com quan mires una peli de por i et mors de ganes de cridar al protagonista: “per aquí no! No veus que és evident que es tracta del camí equivocat!” Si bé és cert que Auster dóna molta importància a l’atzar i les casualitats per dirigir el destí dels seus personatges, crec que en certs punts és massa forçat.

Així mateix, en alguns punts em fa la impressió que el protagonista té actituds o pren decisions poc lògiques. No puc explicar el moment concret del qual parlo, perquè no vull spoilejar (això es pot dir?), però crec que si llegiu l’obra m’entendreu.

Paul Auster és un dels grans de la literatura contemporània, i la veritat és que jo tinc una certa debilitat pels seus llibres. Potser és que encara no tinc el nivell suficient per captar tota la seva essència. De totes maneres, no em rendiré.

Nota: 7,5.

Què en penseu vosaltres d’Auster i la seva obra?

Anuncis

2 responses to “Ressenya >> La trilogia de Nova York, de Paul Auster

  1. Tinc ganes de provar algun llibre d’aquest home i havia pensat començar per aquest perquè era el que més em cridava l’atenció. Creus que és l’adequat o millor per un altre?

  2. A veure té un estil d’escriptura molt personal aquest home, i mai estàs del tot segur si es tracta de novel·les o divagacions personals. Aquest és de l’estil policíac, tot i que no deixa de ser un llibre seu. A part d’aquest he llegit “Sunset park” i “Invisibles”. El segon és el que vaig llegir fa més temps i no recordo gaire cosa, també era un thriller crec. El primer en canvi parla sobre la vida d’un noi amb una personalitat peculiar. Tots els seus llibres són una mica angoixants por eso, i els protagonistes solen ser essers turmentats. No sé ben bé quin gènere prefereixes, però Trilogia de nova york al menys és intrigant. Ara, no esperis un thriller trepidant. Bàsicament el més important són els pensaments turmentats dels protagonistes… i com es van consumint en aquest turment.
    No sé si t’he servit d’ajuda, sempre em fa por recomanar llibres…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s