Ressenya >> El senyor de les mosques

El senyor de les mosques

William Golding

Editorial Empúries

240 pàgines

9,50 euros

Text de contracoberta

Tots eren fills de bones famílies britàniques, tots havien après a l’escola els principis bàsics de l’educació anglesa, tots cantaven en el cor, tots bevien educadament el te a les cinc… en definitiva, tots eren nens exemplars. Però després del naufragi hauran de sobreviure a l’illa solitària on han anat a parar, i la por, la soledat i la duresa de la situació els convertiran en uns autèntics i cruels salvatges.

Opinió personal

Tots hem imaginat algun cop què passaria, què faríem si per un cop de mala sort acabéssim abandonats en una illa deserta, sols o amb algú més. En què ens convertiríem? En el cas que fóssim nens, podríem conservar intacta la nostra suposada innocència? Precisament això últim és el que es planteja William Golding en aquest llibre que li va valdre el Premi Nobel de Literatura.

Una trentena de nens, d’entre cinc i tretze anys, queden atrapats en una illa deserta després d’estavellar-se l’avió que els havia de dur a un lloc segur i allunyat de la guerra atòmica que lluiten els adults.

A partir d’aquest fet, Golding fa una descripció del millor i el pitjor que pot sorgir de la naturalesa humana, tot vist des de la perspectiva dels ulls “innocents” d’una colla de nens. M’ha agradat els protagonistes que ha triat, perquè és una manera de trencar el tabú que diu que els nens són purs i bons, incorruptes. És cert que des de petits mamem del funcionament de la societat en què vivim, ja sigui “supra” o subliminalment.

Així mateix, aquesta innocència està present a tota l’obra, també en els actes dels protagonistes i secundaris. Per dir-ho d’alguna manera, l’antagonista i el seu grup no veuen res mal fet en els seus actes i fins i tot amaguen involuntàriament la cruesa dels seus actes: no hi ha més cec que el que no vol veure.

El contrapunt el posa el protagonista, tot i que des d’una vessant molt realista, allunyat de discursos moralistes. De fet, en alguns moments cau en la temptació de deixar-se portar per la força del grup o actua de manera egoista. De fet, la causa mateixa que provoca la rivalitat entre els dos personatges principals és completament egoista: el desig de voler escapar de l’illa.

A mida que avança la història, la personalitat dels dos protagonistes principals (protagonista i antagonista) va sorgint a la superfície i es va consolidant. Així mateix, la relació entre els dos també va evolucionant al llarg de tota la novel·la. Crec que aquests dos aspectes estan molt ben treballats. A més, el fil de la trama és un crescendo total.

Vaig començar el llibre perquè feia anys que el veia per casa i perquè de tant en tant m’he d’obligar a llegir clàssics, però la veritat és que m’ha sorprès i m’ha agradat i enganxat molt.

Anuncis

2 responses to “Ressenya >> El senyor de les mosques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s